Balanç de la Marxa Internacional per Gaza

per Alex Anfruns,
participant a la Marxa

La Marxa Internacional per Gaza Lliure (27 desembre 2009-2 gener 2010), pretenia trencar el setge de Gaza, just un any després dia per dia, de la massacre de 1400 palestins morts i més de 5000 ferits, per bombardejos de l'exèrcit israelià que van durar 3 setmanes.
Aquesta operacio militar va ser celebrada per la societat israeliana com una defensa de la seva sobirania i les seves fronteres, sense tenir en compte el contexte i la historia recent de càstig colectiu a la poblacio gazaoui.
Uns 20.000 habitatges van ser destruits, aixi com les seus de Creu Roja Internacional i la seu de Nacions Unides a Gaza, entre d' altres nombrosos objectius civils com ho eren les escoles, mesquites i hospitals.
Israel i la Comunitat Internacional van ser responsables del menyspreu de totes les normes del dret internacional i les Convencions de Ginebra, com per exemple en l'us d'armament de fosfor blanc contra la poblacio civil, prohibit per la legalitat internacional per la cruesa i la mortalitat indiscriminada que infligeixen aquestes bombes.
Aquesta agressio va infligir-se de manera indiscriminada a tota una poblacio civil, que no podia per cap mitjà recorrer a un dels preceptes del dret internacional -que permet a la poblacio civil fugir d'una situacio de guerra.
No, Gaza era ja una preso a cel obert des de feia dos anys, i una tercera part de les victimes mortals dels bombardejos van ser nomès infants; nens i nenes d'aquest reduit territori, amb la densitat de poblacio més gran del mon, format per 1.500.000 de palestins en bona part refugiats des de 1948, any de l' expulsio de la seva terra.

Durant l'any 2009, moltes iniciatives a nivell mondial es van manifestar en suport del poble palesti de Gaza, i cristalitzarien en l'organitzacio, un any després, de la Marxa Mundial, formada per 1400 participants d'arreu del mon, de totes les edats i trajectories, amb l'objectiu comu de dirigir l'atencio de la opinio publica internacional cap a la situacio d'emergència humanitària que implica el bloqueig de Gaza des de fa 3 anys.Codepink, organitzacio americana feminista que es va formar per vidues i mares de soldats perduts a la guerra d' Iraq, va fer la primera crida a la participacio a la Marxa.Nombroses altres associacions van prendre el relleu per facilitar la coordinacio, i es van formar grups de treball a cada pais, formant aixi les diferents 42 delegacions que representarien l' esperit internacionalista de la Marxa.

Nombroses personalitats del mon van adherir-se als principis i la filosofia de desobediència civil no violenta, inspirada per Gandhi i Martin Luther King, que els participants feien seva en el moment d'inscriure's a la iniciativa.
El precedent de diverses delegacions de Codepink que durant l' any 2009 van aconseguir creuar la frontera egipcia de Rafah amb Gaza, juntament amb l'exemple de Viva Palestina, dues missions durant febrer i juliol, d'ajuda humanitaria liderades per George Galloway, parlamentari britànic, ens feia mantenir viva la esperança en l'èxit de la missio.

Com a participant a la Marxa, que finalment no es va poder encaminar cap a la seva destinacio, m'agradaria tanmateix explicar com es van desenvolupar els 5 dies dels 1400 participants a la capital egipcia del Caire.
Primer de tot, agrair a la societat egipcia, als seus cossos de seguretat, aixi com a una bona part de la premsa i els periodistes del Sindicat de Premsa, pel seu recolzament i generosa actitud cap a nosaltres i el respecte a l'esperit de la Marxa.
Si no s'ens va permetre sortir cap a Gaza va ser per questions de diplomàcia i acords estratègics internacionals entre diversos paisos, aixi seria injust designar a un sol buc emisari o estat pel fracàs de la Marxa.
En realitat, no va ser del tot un fracàs, si tenim en compte que l'objectiu bàsic es va ben acomplir.El resso mediatic que va suposar la nostra presència al Caire, representat per les noticies que vam protagonitzar durant una setmana llarga a tots els diaris egipcis, i els anàlisis de la nostra accio que es va continuar una altra setmana més.
15 dies de presència ininterrompuda als mitjans d' Egipte i el mon àrab son, en efecte, un èxit.Evidentment la nostra accio va ser sobretot recolzada per la oposicio a Egipte, pero tambe nombrosos articles als diaris oficials de l'estat van fer referència a l'iniciativa pacifista.

En quant a les nostres manifestacions al Caire, van ser d'una determinacio i capacitat d'improvisacio tan grans, que ens fa venir més forçes per treballar junts en el futur.
La delegacio francesa de 300 participants va iniciar la setmana de protestes de la manera més espectacular, ocupant i tallant el trànsit d'una de les artèries principals del Caire, per acampar finalment durant 5 dies davant de l'Ambaixada francesa, bloquejats per centenars de soldats, en assabentar-se de la negativa per part de la companyia d'autobus contractada, a respectar el contracte signat per anar a la frontera de Rafah.
Altres delegacions, més disperses, se li van sumar després de la confusio inicial, per organitzar manifestacions davant del Museu Egipci i l' Ambaixada d' Israel.
Un grup de francesos va improvisar una performance a les piràmides de Giza, per distreure les autoritats, durant la qual altres participants van pujar a la gran piràmide i van desplegar una bandera gegant de Palestina.

La sacsejada de consciència, doncs, ha estat considerable, i reforçada malauradament per la missio de Viva Palestina, que va trobar dificultats inmenses com nosaltres, tot i que al final van aconseguir entrar a Gaza durant 48 hores.
Una petita delegacio de 80 americans de la Marxa va aconseguir també entrar a Gaza altres 48 hores, tot i que aquesta visita no es va produir en nom de la Marxa, sino a titol individual, per no trair l'esperit dels 1400 participants als quals se li va impedir l'accés.
Els palestins ens va felicitar per la nostra determinacio, i és de ressaltar la valentia i el compromis dels nombrosos participants d'edat avançada, com la Hedy Epstein, de 85 anys, que va començar una vaga de fam amb altres 15 participants.

A casa nostra, i a la resta d' Europa, paradoxalment, l'oblit de Gaza i les condicions de vida dels palestins continua essent el pa de cada dia.L'hora arriba de reconèixer la nostra part de responsabilitat en la situacio de violacio dels drets humans dels palestins, i prendre decisions valentes en el pla internacional.
Us animo a continuar informant-vos i a participar a la lluita internacionalista pels drets humans a Palestina.

"Un petit tros de terra és suficient per que ens trobem i la Pau arreli"
Mahmoud Darwish, poeta nacional palesti